VIII SOLUCIONES

opositen.blogspot.com

jpanisello.opos@gmail.com

He considerado interesante dejaros las 7 reglas de oro para mejorar las reuniones. Como veréis se cita la fuente, pues de lo contrario se estaría cometiendo Fraude, sin perjuicio de poder incurrir en hechos tipificados como delito. Tal vez se indican 7 reglas por aquello de que es un número "bíblico". Tal vez podrían ser más o menos reglas. No nos perdamos en poner más o menos reglas. No nos perdamos en si estas reglas son las mejores -que tal vez lo son- o las peores. Lo importante es que aprendamos a fijarnos unas reglas o hábitos para poder alcanzar los objetivos que nos marcamos en una actividad concreta.

Cuando se prepara una oposición también han que fijarse unas reglas o hábitos de estudio si queremos alcanzar nuestro objetivo: una plaza en la administración.

Con constancia y hábitos de estudio todo resulta posible. En fin, al grupo de alumnos que se les repartieron los exámenes os dejo las respuestas a los mismos, tal como acordamos. ¡Mucho ánimo!




FITXA 01 – MARC COSNTITUCIONAL. L’ORDENAMENT JURÍDIC


QÜESTIONARI FITXA 01

1. L’ordenament jurídic s’estructura d’acord amb el principi de:
a) Ordinalitat.
b) Solidaritat.
c) Jerarquia normativa. (X)
d) Eficàcia.

2. Les fonts directes primàries són
a) La Constitució, les disposicions normatives amb força de llei, així com els reglaments.
b) La Constitució, les lleis, així com els reglaments.
c) La Constitució, les lleis i les disposicions normatives amb força de llei, així com els reglaments. (X)
d) La Constitució, les lleis i les disposicions normatives amb sense de llei, així com els reglaments.

3. Les fonts indirectes:
a) Contenen normes jurídiques, que ajuden al seu esclariment i a la seva creació.
b) No contenen normes jurídiques, sinó que ajuden a la seva creació.
c) Contenen normes jurídiques, que ajuden al seu esclariment.
d) No contenen normes jurídiques, sinó que ajuden al seu esclariment i a la seva creació. (X)

4. La Constitució és la norma:
a) Jurídica suprema de l’ordenament.
b) Jurídica de tot l’ordenament.
c) Jurídica arbitraria de tot l’ordenament.
d) Jurídica suprema de tot l’ordenament. (X)

5. Són lleis les disposicions que elaboren amb aquest nom els òrgans dotats de potestat
a) Executiva
b) Jurisdiccional.
c) Legislativa. (X)
d) Arbitraria.

6. La llei és la norma de rang:
a) Immediatament superior a la Constitució.
b) Igual al Reglament.
c) Immediatament inferior a la Constitució. (X)
d) Equivalent a la llei.

7. La distinció entre les lleis orgàniques i les lleis ordinàries es basa:
a) En la matèria que regulen.
b) En la matèria que regulen i en el procediment d’aprovació. (X)
c) En el procediment d’aprovació.
d) En que les lleis orgàniques son aprovades pel Govern.

8. Són lleis orgàniques les relatives
a) Al desenvolupament dels drets i les llibertats públiques, i les que aprovin els estatuts d’autonomia i el règim electoral general.
b) Al desenvolupament dels deures dels ciutadans i les llibertats públiques, i les que aprovin els estatuts d’autonomia i el règim electoral general.
c) Al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i les que aprovin els estatuts d’autonomia i el règim electoral general. (X)
d) Cap resposta es correcta.

9. El reglament és:
a) Una disposició amb rang superior a la llei.
b) Una disposició amb rang inferior a la llei. (X)
c) Una disposició amb rang igual a la llei.
d) Cap resposta es correcta.

10. El decret legislatiu:
a) Norma amb rang de llei, que només podran regular un nombre limitat de matèries.
b) Norma amb rang de reglament, que només podran regular un nombre limitat de matèries, al igual que el  decret llei
c) Norma amb rang de reglament, que només podran regular un nombre limitat de matèries.
d) Norma amb rang de llei, que només podran regular un nombre limitat de matèries, al igual que el  decret llei. (X)
JP/CE-FITXA 01
JuanPanisello



FITXA 02 – MARC CONSTITUCIONAL. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA, CONTINGUT I PRINCIPIS


QÜESTIONARI FITXA 02

1. La Constitució s’erigeix en:
a) La norma suprema de l’ordenament jurídic català, les disposicions de la qual obliguen a tothom.
b) La norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol.
c) La norma suprema de l’ordenament jurídic català.
d) La norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol, les disposicions de la qual obliguen a tothom. (X)

2. La Constitució espanyola està organitzada sistemàticament:
a) Un preliminar, un títol preàmbul, deu títols numerats i una sèrie de disposicions.
b) Un preàmbul, un títol preliminar, nou títols numerats i una sèrie de disposicions.
c) Un preàmbul, un títol preliminar, deu títols numerats.
d) Un preàmbul, un títol preliminar, deu títols numerats i una sèrie de disposicions. (X)

3. El preàmbul és:
a) Una declaració dels objectius que vol impulsar la Constitució, que es troba dins del text normatiu
b) Una declaració dels objectius que vol impulsar la Constitució.
c) Una declaració dels objectius que vol impulsar la Constitució, que es troba fora del text normatiu. (X)
d) Una declaració dels objectius que no vol impulsar la Constitució.

4. Els valors superiors de l’ordenament jurídic son:
a) La llibertat, la justícia i el pluralisme polític.
b) La igualtat, la justícia i el pluralisme polític.
c) La llibertat, la igualtat, la justícia.
d) Cap es correcta. (X ELS ... no es pregunta SON)

5. L’Estat de dret comporta
a) La submissió de l’Estat al dret que aquest mateix ha creat i el principi de divisió de poders.
b) L’autolimitació de l’Estat respecte als ciutadans i el principi de divisió de poders.
c) L’autolimitació de l’Estat respecte als ciutadans, submissió de l’Estat al dret que aquest mateix ha creat i el principi de divisió de poders. (X)
d) L’autolimitació de l’Estat respecte als ciutadans, submissió de l’Estat al dret que aquest mateix ha creat i el principi d’arbitrarietat.

6. L’Estat democràtic es tradueix en el reconeixement:
a) Del principi d’arbitrarietat, del principi de participació i del valor superior del pluralisme polític.
b) Del principi de ordinalitat, del principi de participació i del valor superior del pluralisme polític.
c) Del principi de sobirania popular, del principi de ordinalitat i del valor superior del pluralisme polític.
d) Del principi de sobirania popular, del principi de participació i del valor superior del pluralisme polític. (X)

7. L’Estat social es concreta en el reconeixement:
a) Del principi d’arbitrarietat, la previsió d’una sèrie de drets i l’activitat prestacional dels poders públics.
b) Del principi de subsidiarietat, la previsió d’una sèrie de obligacions i l’activitat prestacional dels poders públics.
c) Del principi d’igualtat formal, la previsió d’una sèrie de drets i l’activitat prestacional dels polítics.
d) Del principi d’igualtat material, la previsió d’una sèrie de drets i l’activitat prestacional dels poders públics. (X)

8. En la Constitució hi ha els tres grans principis sobre els quals s’estructura el que ha estat anomenat l’Estat de les autonomies:
a) Unitat, autonomia i solidaritat. (X)
b) Unitat, autonomia i arbitrarietat.
c) Arbitrarietat, unitat i ordinalitat
d) Unitat, responsabilitat i diligencia.

9. Les comunitats autònomes:
a) Tenen un poder judicial propi.
b) No tenen un poder judicial propi. (X)
c) No tenen un poder legislatiu propi.
d) No tenen un poder executiu propi.

10. La Constitució espanyola:
a) No imposa la creació de comunitats autònomes. (X Principi dispositiu)
b) Imposa la creació de comunitats autònomes.
c) No preveu les vies perquè els territoris interessats puguin constituir-se en comunitats autònomes.
d) No preveu els procediments perquè els territoris interessats puguin constituir-se en comunitats autònomes.
JP/CE-FITXA 02
JuanPanisello



FITXA 03 – MARC CONSTITUCIONAL. DRETS FONAMENTALS I LLIBERTATS PÚBLIQUES. GARANTIES CONSTITUCIONALS


QÜESTIONARI FITXA 03

1. Els drets fonamentals apareixen en la Constitució com una positivació dels drets humans que d’aquesta manera passen a ser:
a) Deures subjectius exigibles pels seus titulars sense de garanties jurídiques per fer-los efectius.
b) Drets arbitraris exigibles pels seus titulars i envoltats de deures per fer-los efectius.
c) Drets subjectius exigibles pels seus titulars i envoltats de garanties jurídiques per fer-los efectius. (X)
d) Drets subjectius exigibles pels seus titulars.

2. Les dues clàusules del article 10 CE presideixen la interpretació:
a) De tots els drets polítics.
b) De tots els drets fonamentals. (X)
c) De tots els drets de les persones.
d) De tots els drets dels ciutadans.

3. La Constitució distingeix tres categories de drets fonamentals:
a) Els principis rectors de la política social i econòmica, els drets i deures dels ciutadans i els drets fonamentals i les llibertats públiques. (X)
b) Els drets fonamentals i les llibertats públiques, els drets i deures dels ciutadans i els drets i obligacions de la política social i econòmica.
c) Els drets de les persones i les llibertats públiques, els deures fonamentals i els principis rectors de la política social i econòmica.
d) Els deures fonamentals, els principis rectors de les persones i les llibertats públiques, i els drets i deures de la política social i econòmica.

4. Els Drets previstos a la Constitució poden classificar-se en Drets de:
a) Llibertat, de participació política i socials i econòmics. (X)
b) Llibertat, de seguretat i de participació política.
c) Llibertat, de seguretat i socials i econòmics.
d) Participació política, de seguretat i socials i econòmics.

5. Els Drets d’autonomia són:
a) Que els poders públics no han de respectar.
b) Límits que els poders públics han de respectar. (X)
c) Consideracions que no contempla la Constitució.
d) Cap resposta es correcta.

6. Els Drets de participació política són
a) Els deures que posseeix l’individu per la seva condició de membre d’una determinada comunitat política.
b) Els drets que posseeix l’individu per la seva condició de membre d’una determinada comunitat política. (X)
c) Els deures que posseeix l’individu per la seva condició de persona.
d) Els drets que posseeix l’individu per la seva condició de persona.

7. Els drets socials i econòmics exigeixen prestacions:
a) Dels polítics.
b) Dels ciutadans
c) Dels poders públics. (X)
d) Cap resposta es correcta.

8. El reconeixement dels drets seria incomplet sense l’establiment:
a) D’uns mecanismes jurídics de defensa d’aquests deures davant la seva vulneració.
b) D’uns mecanismes polítics de defensa d’aquests deures davant la seva vulneració.
c) D’uns mecanismes jurídics de defensa d’aquests drets davant la seva vulneració. (X)
d) Cap resposta es correcta.

9. Poden ser objecte de el recurs preferent i sumari davant els tribunals ordinaris i, subsidiàriament, de el recurs d’empara al Tribunal Constitucional els drets situats:
a) A la secció 2a del capítol I del títol I.
b) A la secció 1a del capítol II del títol I. (X)
c) A la secció 1a del capítol III del títol II.
d) A la secció 2a del capítol II del títol II.

10. Pel que fa a les garanties no jurisdiccionals dels drets, els drets fonamentals i les llibertats públiques exigeixen que el seu desenvolupament normatiu es faci per:
a) Costum.
b) Llei ordinària.
c) Jurisprudència.
d) Llei orgànica. (X)
JP/CE-FITXA 03
JuanPanisello



FITXA 04 – MARC CONSTITUCIONAL. SUSPENSIO I LIMITACIO DE DRETS


QÜESTIONARI FITXA 04

1. La Constitució espanyola preveu que
a) Mai és possible suspendre l’exercici dels drets reconeguts a la Constitució.
b) En determinades situacions és possible suspendre l’exercici d’alguns drets reconeguts a la Constitució. (X)
c) Sempre és possible suspendre l’exercici de tots els drets reconeguts a la Constitució.
d) En determinades situacions és possible suspendre l’exercici de tots els drets reconeguts a la Constitució.

2. A l’Estat d’excepció es produeix una:
a) Suspensió individual dels drets.
b) Suspensió general dels drets. (X)
c) Suspensió arbitraria dels drets.
d) Cap es correcta.

3. En els supòsits de bandes armades o d’elements terroristes es produeix una:
a) Suspensió individual dels drets. (X)
b) Suspensió general dels drets.
c) Suspensió arbitraria dels drets.
d) Cap es correcta.

4. Estat d’excepció:
a) No suposa, en si mateix, una suspensió de l’exercici dels drets fonamentals, tot i que es poden establir certes limitacions en l’exercici d’aquests.
b) Instrument de reacció davant crisis que generen alteracions greus de l’ordre públic interior. (X)
c) No esta previst a la Constitució espanyola.
d) Cap resposta es correcta.

5. La iniciativa per decretar l’estat d’excepció correspon:
a) Al Congrés dels Diputats per majoria simple, a petició del Govern.
b) Al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a petició del Govern.
c) Al Govern, que en haurà de sol·licitar-ne autorització al Congrés. (X)
d) Cap resposta es correcta.

6. Estat de setge es pot decretar quan es produeixi, o es pugi produir:
a) Un acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la integritat territorial o l’ordenament constitucional.
b) Una insurrecció o un acte de força contra la integritat territorial o l’ordenament constitucional.
c) Una insurrecció o un acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la integritat territorial o l’ordenament constitucional. (X)
d) Una insurrecció o un acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya.

7. La declaració de l’estat de setge correspon
a) Al Congrés dels Diputats per majoria simple, a petició del Govern.
b) Al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a petició del Govern. (X)
c) Al Govern, que en haurà de sol·licitar-ne autorització al Congrés.
d) Cap resposta es correcta.

8. Correspon declarar l’estat d’alarma:
a) Al Congrés.
b) Al Senat.
c) Al Poder Judicial.
d) Al Govern. (X)

9. L’estat d’alarma:
a) Si suposa, en si mateix, una suspensió de l’exercici dels drets fonamentals, tot i que no es poden establir certes limitacions en l’exercici d’aquests.
b) No suposa, en si mateix, una suspensió de l’exercici dels drets fonamentals, tot i que es poden establir certes limitacions en l’exercici d’aquests. (X)
c) No esta previst a la Constitució espanyola.
d) Cap resposta es correcta.

10. L’efecte fonamental que té l’estat d’alarma és la concentració de tot el personal de les administracions públiques sota la direcció d’una autoritat única:
a) El Congrés.
b) El Senat.
c) El Poder Judicial.
d) El Govern. (X)
JP/CE-FITXA 04
JuanPanisello



FITXA 05 – MARC CONSTITUCIONAL. REFORMA DE LA CONSTITUCIO


QÜESTIONARI FITXA 05

1. La reforma de la Constitució està prevista:
a) A la Llei Orgànica de Reforma Constitucional, Títol X.
b) A la pròpia Constitució, Títol X. (X)
c) A la Llei Orgànica de Reforma Constitucional, Títol IX.
d) A la pròpia Constitució, Títol IX.

2. La iniciativa de la reforma constitucional correspon:
a) Govern, Corts Generals i Assemblees de les Comunitats Autònomes.
b) Govern, Congrés, al Senat i Assemblees de les Comunitats Autònomes. (X)
c) Govern, Corts Generals i Cap d’Estat.
d) Cap d’Estat, Govern i Corts Generals.

3. El projecte de reforma ordinària requereix per ser aprovat:
a) Majoria absoluta al Congrés i majoria de tres cinquenes parts del Senat.
b) Majoria absoluta de cada una de les cambres.
c) Majoria de tres cinquenes parts de cada una de les cambres. (X)
d) Majoria absoluta al Congrés i majoria de dos terços del Senat.

4. A la reforma ordinària
a) El referèndum es arbitrari.
b) El referèndum es facultatiu. (X)
c) El referèndum es obligatori.
d) El referèndum es no vinculant.

5. El procediment a seguir per reformar el Títol Preliminar es el:
a) Ordinari.
b) Agreujat. (X)
c) Ordinari i Agreujat.
d) Cap resposta es correcta.

6. Procediment per reformar l’organització territorial de l’Estat:
a) Ordinari. (X)
b) Agreujat.
c) Ordinari i Agreujat.
d) Cap resposta es correcta.

7. Procediment per reformar els drets i els deures dels ciutadans:
a) Ordinari. (X)
b) Agreujat.
c) Ordinari i Agreujat.
d) Cap resposta es correcta.

8. El procediment agreujat de reforma el nou text constitucional ha de ser aprovat per:
a) Majoria absoluta al Congrés i majoria de tres cinquenes parts del Senat.
b) Majoria de dos terços de cada Cambra. (X)
c) Majoria de tres cinquenes parts de cada una de les cambres.
d) Majoria absoluta al Congrés i majoria de dos terços del Senat.

9. Aprovat el principi de reforma constitucional previst a la reforma agreujada per les Cambres, s’ha de procedir a:
a) La celebració de referèndum obligatori.
b) La celebració de referèndum facultatiu.
c) La immediata dissolució de les Corts. (X)
d) Cap resposta es correcta.

10. El procediment a seguir per reformar la Corona es el:
a) Ordinari.
b) Agreujat. (X)
c) Ordinari i Agreujat.
d) Cap resposta es correcta.
JP/CE-FITXA 05
JuanPanisello

FITXA 06 – MARC CONSTITUCIONAL. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

QÜESTIONARI FITXA 06

1. El funcionament i la regulació del Tribunal Constitucional es preveu a:

a) La Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional. (X)

b) La Llei orgànica 3/1979, de 2 d’octubre, del Tribunal Constitucional.

c) La Llei ordinària 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional.

d) La Llei ordinària 3/1979, de 2 d’octubre, del Tribunal Constitucional.

2. El Tribunal Constitucional el componen dotze membres:

a) Proposats pel rei, quatre nomenats pel Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, dos a proposta del Govern i els dos restants a proposta del Consell General del Poder Judicial.

b) Nomenats quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, dos a proposta del Govern i els dos restants a proposta del Consell General del Poder Judicial

c) Nomenats pel rei, quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, dos a proposta del Govern i els dos restants a proposta del Consell General del Poder Judicial. (X)

d) Proposats pel rei.

3. No es una funció del Tribunal Constitucional:

a) El control de la constitucionalitat de les normes sense rang de llei. (X ha de dir amb)

b) La garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes.

c) La resolució dels conflictes de competències entre els òrgans constitucionals de l’Estat, entre l’Estat i les comunitats autònomes.

d) La declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals.

4. El recurs d’inconstitucionalitat s’interposa contra:

a) Lleis i disposicions normatives amb rang de llei. (X)

b) Lleis i disposicions normatives sense rang de llei.

c) Decrets.

d) Reglaments dictats per Govern central. 

5. La qüestió d’inconstitucionalitat pot ser plantejada:

a) Pel president del Tribunal Constitucional.

b) Per qualsevol jutge o tribunal ordinari. (X)

c) Per qualsevol membre del Tribunal Constitucional.

d) Pel president del Consell del Poder Judicial.

6. El recurs d’empara té com a finalitat:

a) La constitucionalitat de les lleis i de les normes sense rang de llei.

b) Els drets fonamentals i les llibertats públiques. (X)

c) La constitucionalitat de les lleis.

d) La constitucionalitat de les lleis i de les normes amb rang de llei.

7. En els conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes i entre aquestes tenen per objecte:

a) Resoldre les controvèrsies que es puguin produir entre les normes de l’Estat amb rang de llei o les disposicions amb rang de llei de les Comunitats Autònomes que lesionin l’autonomia local constitucionalment garantida.

b) Resoldre les controvèrsies que puguin sorgir al voltant de la interpretació del repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. (X)

c) Requerir al Tribunal Constitucional per que es pronuncií sobre l’existència o inexistència de contradicció entre la Constitució i les estipulacions d’un Tractat Internacional.

d) Resoldre les controvèrsies que, dins els poders de l’Estat, sorgeixen sobre el repartiment d’atribucions entre ells.

8. Els conflictes d’atribucions tenen por objecte

a) Resoldre les controvèrsies que es puguin produir entre les normes amb rang de llei que lesionin l’autonomia local constitucionalment garantida.

b) Resoldre les controvèrsies que puguin sorgir al voltant de la interpretació del repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.

c) Requerir al Tribunal Constitucional per que es pronuncií sobre l’existència o inexistència de contradicció entre la Constitució i les estipulacions d’un Tractat Internacional.

d) Resoldre les controvèrsies que, dins els poders de l’Estat, sorgeixen sobre el repartiment d’atribucions entre ells. (X)

9. El control previ de tractats internacionals te per objecte

a) Resoldre les controvèrsies que, dins els poders de l’Estat, sorgeixen sobre el repartiment d’atribucions entre ells.

b) Resoldre les controvèrsies que puguin sorgir al voltant de la interpretació del repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.

c) Requerir al Tribunal Constitucional per que es pronuncií sobre l’existència o inexistència de contradicció entre la Constitució i les estipulacions d’un Tractat Internacional. (X)

d) Resoldre les controvèrsies que es puguin produir entre les normes amb rang de llei que lesionin l’autonomia local constitucionalment garantida.

10. Els conflictes en defensa de l’autonomia local tenen per objecte:

a) Resoldre les controvèrsies que, dins els poders de l’Estat, sorgeixen sobre el repartiment d’atribucions entre ells

b) Resoldre les controvèrsies que puguin sorgir al voltant de la interpretació del repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.

c) Requerir al Tribunal Constitucional per que es pronuncií sobre l’existència o inexistència de contradicció entre la Constitució i les estipulacions d’un Tractat Internacional.

d) Resoldre les controvèrsies que es puguin produir entre les normes de l’Estat amb rang de llei o les disposicions amb rang de llei de les Comunitats Autònomes que lesionin l’autonomia local constitucionalment garantida. (X)

JP/CE-FITXA 06

JuanPanisello

FITXA 07 – MARC CONSTITUCIONAL. CAP D’ESTAT

QÜESTIONARI FITXA 07

1. La monarquia parlamentària és:

a) Un sistema absolutista.

b) La forma política del Govern espanyol.

c) Un sistema absolutista i per elecció.

d) La forma política de l’Estat espanyol. (X)

2. La corona d’Espanya és hereditària entre:

a) Els fills de Joan Carles I de Borbó

b) Els descendents de Joan Carles I de Borbó

c) Els successors de Joan Carles I de Borbó. (X)

d) Els ascendents de Joan Carles I de Borbó

3. Extingides totes les línies les Corts Generals proveiran la successió a la corona de la manera que convingui més als interessos:

a) Del Parlament.

b) Del Govern.

c) D’Espanya. (X)

d) Cap resposta es correcta.

4. S’exclouran de la successió les persones que, tot i complir les condicions de successió, contreguin matrimoni contra la prohibició expressa:

a) Del rei i del Congrés.

b) Del rei i de les Corts Generals. (X)

c) Del rei i del Senat.

d) De les Corts Generals i del Govern.

5. Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte que s’esdevingui en la successió a la corona s’han de resoldre mitjançant:

a) Llei ordinària.

b) Reial Decret.

c) Llei orgànica. (X)

d) Cap resposta es correcta.

6. El cap de l’Estat és:

a) El president del Govern.

b) El monarca. (X)

c) El president del Congrés.

d) El president de les Corts Generals.

7. Les atribucions del monarca són:

a) Simbòliques, honorífiques i autoritàries.

b) Simbòliques, honorífiques i moderadores. (X)

c) Autoritàries, honorífiques i moderadores

d) Simbòliques, autoritàries i moderadores.

8. Les funcions del rei són:

a) Actes no deguts

b) Actes deguts. (X)

c) Actes deguts o no deguts, depèn del acte.

d) Cap resposta es correcta.

9. La contrasignatura és l’acció d’afegir una signatura al costat:

a) De la del president del Govern.

b) De la del president del Congrés.

c) De la del cap de l’Estat. (X)

d) Cap resposta es correcta.

10. La Constitució estableix que la persona del rei:

a) Es inviolable i està subjecta a responsabilitat.

b) Es inviolable i no està subjecta a irresponsabilitat.

c) Es inviolable i no està subjecta a responsabilitat. (X)

d) Cap resposta es correcta.

JP/CE-FITXA 07

JuanPanisello

FITXA 08 – MARC CONSTITUCIONAL. CORTS GENERALS: CONGRÉS I SENAT

QÜESTIONARI FITXA 08

1. Les Corts Generals representen:

a) El Govern.

b) El Parlament.

c) El poble espanyol. (X)

d) El Congrés.

2. Segons preveu la Constitució, el Congrés dels Diputats pot tenir entre:

a) 350 i 400 Diputats.

b) 300 i 400 Diputats. (X)

c) 300 i 450 Diputats.

d) 350 i 450 Diputats.

3. El Senat és, segons la Constitució, la cambra de representació:

a) Funcional.

b) Territorial. (X)

c) Funcional i Territorial.

d) Cap resposta es correcta.

4. Tant els diputats com els senadors són escollits per:

a) Cinc anys per sufragi universal.

b) Quatre anys per sufragi proporcional.

c) Quatre anys per sufragi universal. (X)

d) Tres anys per sufragi universal.

5. Ningú no pot ser membre de totes dues cambres simultàniament:

a) Però pot acumular l’acta d’una assemblea d’una comunitat autònoma amb la de diputat o diputada al Congrés.

b) Ni acumular l’acta d’una assemblea d’una comunitat autònoma amb la de diputat o diputada al Congrés. (X)

c) Ni acumular l’acta d’una assemblea d’una comunitat autònoma amb la de senador o senadora al Senat.

d) Cap resposta es correcta.

6. Tots els parlamentaris gaudeixen :

a) D’inviolabilitat.

b) D’immunitat.

c) D’inviolabilitat i d’immunitat. (X)

d) Cap resposta es correcta.

7. La funció legislativa implica:

a) La discussió de les lleis.

b) L’aprovació de les lleis.

c) La discussió i l’aprovació de les lleis. (X)

d) Cap resposta es correcta.

8. La moció de censura haurà de ser proposada com a mínim:

a) Una desena part de Senadors.

b) Una desena part de Diputats. (X)

c) Una majoria simple de Diputats.

d) Una majoria absoluta de Senadors.

9. La qüestió de confiança és el procediment a través del qual el Govern comprova si encara té la confiança:

a) Dels Ministres.

b) Del Senat.

c) Del Congrés dels Diputats. (X)

d) De les Corts Generals.

10. Tant el Congrés com el Senat es reuneixen cada any:

a) En dos períodes ordinaris de sessions.

b) En dos períodes ordinaris de sessions, l’un del setembre al desembre i l’altre del febrer al juny. (X)

c) En tres períodes ordinaris de sessions.

d) En dos períodes ordinaris de sessions, l’un del octubre al desembre i l’altre del gener al juny.

JP/CE-FITXA 08

JuanPanisello

FITXA 09 – MARC CONSTITUCIONAL. GOVERN

QÜESTIONARI FITXA 09

1. El Govern és un òrgan previst i regulat per la Constitució al Títol:

a) III.

b) IV. (X)

c) VI.

d) VII.

2. El candidat proposat per ser president del govern obté la investidura en cas que rebi el suport en votació de:

a) La majoria simple del Congrés dels Diputats.

b) La majoria absoluta del Congrés dels Diputats. (X)

c) La majoria absoluta de les Corts Generals.

d) La majoria simple de les Corts Generals.

3. Els vicepresidents del Govern son proposats pel:

a) Rei.

b) President del Govern. (X)

c) Cap d’estat.

d) Totes les respostes son correctes.

4. El Govern el formen, com a membres necessaris:

a) Els vicepresidents i els altres membres que estableixi la llei.

b) El president i els ministres. (X)

c) El president i els vicepresidents.

d) Els vicepresidents i els ministres.

5. La direcció de la política interior inclou:

a) La política social i econòmica i la resolució de tots els problemes que té plantejats qualsevol societat.

b) La política social i econòmica, el desenvolupament de la Constitució i, en definitiva, la resolució de tots els problemes que té plantejats qualsevol societat. (X)

c) El desenvolupament de la Constitució.

d) La política social i econòmica i el desenvolupament de la Constitució.

6. El Govern dirigeix la política exterior, és a dir:

a) La política social i econòmica i la resolució de tots els problemes que té plantejats qualsevol societat.

b) La política social i econòmica i el desenvolupament de la Constitució.

c) Les relacions de l’Estat espanyol amb la comunitat internacional. (X)

d) El desenvolupament de la Constitució.

7. La potestat normativa es duu a terme sense contradir la Constitució ni cap llei vigent, i és objecte de control:

a) Pel Tribunal Constitucional.

b) Jurisdiccional. (X)

c) Pel Govern.

d) Totes les respostes son correctes.

8. El Govern està legitimat per impulsar projectes de llei, mitjançant la :

a) Potestat legislativa.

b) Iniciativa legislativa. (X)

c) Arbitrarietat legislativa.

d) Totes les respostes son correctes.

9. El decret legislatiu emana del Govern:

a) Sense necessitat de cap delegació prèvia de les Corts Generals, però només en cas que hi hagi una necessitat urgent i extraordinària.

b) Després d’haver rebut una delegació per fer-ho de les Corts Generals, i, per tant, necessita aquesta autorització prèvia. (X)

c) Sense necessitat de cap delegació prèvia de les Corts Generals, però no cal que hi hagi una necessitat urgent i extraordinària.

d) Cap resposta es correcta.

10. El Govern pot dictar decrets llei:

a) Després d’haver rebut una delegació per fer-ho de les Corts Generals, i, per tant, necessita aquesta autorització prèvia.

b) Sense necessitat de cap delegació prèvia de les Corts Generals, però només en cas que hi hagi una necessitat urgent i extraordinària. (X)

c) Sense necessitat de cap delegació prèvia de les Corts Generals, però no cal que hi hagi una necessitat urgent i extraordinària.

d) Totes les respostes son correctes.

JP/CE-FITXA 09

JuanPanisello

FITXA 10 – MARC CONSTITUCIONAL. RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LES CORTS GENERALS

QÜESTIONARI FITXA 10

1. El Govern manté una relació de confiança amb les Corts Generals que es manifesta en les funcions de:

a) Control arbitrari de l’acció del Govern.

b) Fiscalitat de el poder judicial.

c) Control parlamentari de l’acció del Govern. (X)

d) Cap resposta anterior es certa.

2. Les Corts Generals disposen d’uns mitjans de control de l’activitat governamental, com poden ser:

a) Preguntes.

b) Interpel•lacions.

c) Requerir als membres del Govern.

d) Totes les respostes son certes. (X)

3. La qüestió de confiança és el procediment a través del qual el Govern comprova si encara té la confiança:

a) Del Cap d’Estat.

b) Del Senat.

c) Del Congrés del diputats. (X)

d) Totes les respostes son certes.

4. A la qüestió de confiança la confiança s’entendrà atorgada si s’obté:

a) La majoria simple dels senadors.

b) La majoria absoluta dels senadors.

c) La majoria simple dels diputats. (X)

d) La majoria simple dels diputats i dels senadors.

5. Si el Congrés nega la confiança al Govern, aquest presentarà la dimissió:

a) Al president del Congrés.

b) Al rei. (X)

c) Al president del Senat.

d) Totes les respostes son certes.

6. La moció de censura haurà de ser proposada:

a) Com a mínim per la desena part dels senadors.

b) Com a mínim per la desena part dels diputats. (X)

c) Com a màxim per la desena part dels diputats.

d) Com a màxim per la desena part dels senadors.

7. Perquè la moció de censura prosperi, cal que sigui aprovada per:

a) La majoria simple dels diputats.

b) La majoria absoluta dels senadors.

c) La majoria absoluta dels diputats. (X)

d) La majoria simple dels diputats

8. Si la moció de censura prospera el Govern ha de presentar la dimissió:

a) Al president del Congrés.

b) Al rei. (X)

c) Al president del Senat.

d) Totes les respostes son certes.

9. Si la moció de censura fracassa, els diputats que l’hagin signada:

a) No en podran presentar més.

b) No en podran presentar cap altra.

c) No en podran presentar cap altra més.

d) No en podran presentar cap altra més durant el mateix període de sessions. (X)

10. El President del govern  no pot proposar dissolució de les cambres quan:

a) Estigui en tràmit una moció de censura.

b) Encara no hagi transcorregut un any des de l’anterior dissolució.

c) Estiguin declarats els estats d’alarma, d’excepció o de setge.

d) Totes les respostes son certes. (X)

JP/CE-FITXA 10

JuanPanisello

FITXA 11 – MARC CONSTITUCIONAL. DEFENSOR DEL POBLE

QÜESTIONARI FITXA 11

1. El Defensor del Poble és l’alt comissionat:

a) Del Congrés dels Diputats.

b) Del Senat.

c) De les Corts Generals. (X)

d) Del Poder Judicial.

2. El Defensor del Poble és designat per a la defensa:

a) Dels principis rectors recollits a la Constitució espanyola en relació amb l’actuació de les administracions públiques.

b) Dels principis rectors recollits a la Constitució espanyola.

c) Dels drets, principis i arbitrarietats recollits a la Constitució espanyola.

d) Dels drets recollits al títol primer de la Constitució espanyola en relació amb l’actuació de les administracions públiques. (X)

3. El Defensor del Poble és elegit per un període de:

a) Cinc anys a proposta d’una comissió mixta.

b) Cinc anys a proposta d’una comissió mixta del Congrés i del Senat de relacions amb el Defensor del Poble. (X)

c) Quatre anys a proposta d’una comissió mixta.

d) Quatre anys a proposta d’una comissió mixta del Congrés i del Senat de relacions amb el Defensor del Poble.

4. El candidat a Defensor del Poble per ser elegit necessita, com a regla general, el vot favorable:

a) De la majoria absoluta dels membres del Congrés i del Senat.

b) De les dues terceres parts del Congrés i del Senat.

c) De la majoria relativa dels membres del Congrés.

d) De les tres cinquenes parts dels membres del Congrés i del Senat. (X)

5. La funció principal del Defensor del Poble consisteix a supervisar l’actuació de:

a) El Poder Judicial.

b) El Ministeri Fiscal.

c) L’Administració. (X)

d) Cap resposta es correcta.

6. El Defensor del Poble fa una activitat general que es concreta en determinats mecanismes d’actuació que:

a) Comporten una capacitat sancionadora.

b) No comporten en cap cas una capacitat sancionadora. (X)

c) Si comporten en ocasions una capacitat sancionadora.

d) Actuen de forma arbitraria.

7. El Defensor del Poble:

a) És competent per modificar o anul·lar actes o resolucions de l’Administració, si bé no pot suggerir la modificació dels criteris emprats per produir-los.

b) És competent per modificar o anul·lar actes o resolucions de l’Administració.

c) No és competent per modificar o anul·lar actes o resolucions de l’Administració, si bé pot suggerir la modificació dels criteris emprats per produir-los. (X)

d) No és competent per modificar o anul·lar actes o resolucions de l’Administració.

8. El Defensor del Poble pot interposar:

a) El recurs d’inconstitucionalitat.

b) El recurs d’empara.

c) El recurs d’inconstitucionalitat i el recurs d’empara. (X)

d) Cap resposta es correcta.

9. L’activitat de supervisió de l’actuació de l’Administració que fa el Defensor del Poble té limitacions en els àmbits:

a) De les administracions de justícia.

b) De les administracions públiques.

c) De les administracions de justícia i militar. (X)

d) Cap resposta es correcta.

10. L’Estatut d’autonomia atribueix al Síndic de Greuges:

a) L’exclusivitat en la supervisió de l’actuació de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics, la d’empreses i persones que gestionen serveis públics o contractades i la de les administracions locals de Catalunya. Preveu, tanmateix, la col·laboració amb el Defensor del Poble.

b) L’exclusivitat en la supervisió de l’actuació de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la d’empreses i persones que gestionen serveis públics o contractades i la de les administracions locals de Catalunya. Preveu, tanmateix, la col·laboració amb el Defensor del Poble. (X)

c) L’exclusivitat en la supervisió de l’actuació de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen i la d’empreses que gestionen serveis públics a Catalunya. Preveu, tanmateix, la col·laboració amb el Defensor del Poble.

d) L’exclusivitat en la supervisió de l’actuació de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la d’empreses i persones que gestionen serveis públics o contractades i la de les administracions locals de Catalunya.

JP/CE-FITXA 11

JuanPanisello

FITXA 12 – MARC CONSTITUCIONAL. PODER JUDICIAL

QÜESTIONARI FITXA 12

1. La justícia emana:

a) Dels jutges i els magistrats.

b) Del Rei.

c) Del poble. (X)

d) Dels jutges i els magistrats que integren el poder judicial.

2. La justícia és administrada:

a) Pels jutges i els magistrats.

b) Pel Rei.

c) Pel poble.

d) Pels jutges i els magistrats que integren el poder judicial. (X)

3. La funció jurisdiccional consisteix en:

a) Aplicar les lleis.

b) Executar les normes jurídiques.

c) Jutjar i fer executar el que s’ha jutjat. (X)

d) Vetllar per la independència dels Tribunals.

4. L’ordre jurisdiccional social:

a) S’encarrega dels plets sorgits en el marc del dret privat.

b) És el competent per resoldre els processos sobre delictes o faltes.

c) Es fa càrrec de les controvèrsies en les quals està implicada l’Administració pública quan actua com a tal.

d) Resol els conflictes que se susciten en el marc de les relacions laborals. (X)

5. L’ordre jurisdiccional penal:

a) S’encarrega dels plets sorgits en el marc del dret privat.

b) És el competent per resoldre els processos sobre delictes o faltes. (X)

c) Es fa càrrec de les controvèrsies en les quals està implicada l’Administració pública quan actua com a tal.

d) Resol els conflictes que se susciten en el marc de les relacions laborals.

6. L’ordre jurisdiccional contenciós administratiu:

a) S’encarrega dels plets sorgits en el marc del dret privat.

b) És el competent per resoldre els processos sobre delictes o faltes.

c) Es fa càrrec de les controvèrsies en les quals està implicada l’Administració pública quan actua com a tal. (X)

d) Resol els conflictes que se susciten en el marc de les relacions laborals.

7. L’ordre jurisdiccional civil:

a) S’encarrega dels plets sorgits en el marc del dret privat. (X)

b) És el competent per resoldre els processos sobre delictes o faltes.

c) Es fa càrrec de les controvèrsies en les quals està implicada l’Administració pública quan actua com a tal.

d) Resol els conflictes que se susciten en el marc de les relacions laborals.

8. La independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions constitueix un element determinant:

a) De l’Estat social.

b) De l’Estat autoritari.

c) De L’Estat de dret.

d) De l’Estat democràtic de dret. (X)

9. El Consell General del Poder Judicial és:

a) L’òrgan de govern polític del Parlament i exerceix les seves competències a tot el territori nacional.

b) L’òrgan de govern polític del Parlament.

c) L’òrgan de govern del Poder Judicial i exerceix les seves competències a tot el territori nacional. (X)

d) L’òrgan de govern del Poder Judicial.

10. El Ministeri Fiscal:

a) No forma part del Poder Judicial i exerceix les seves funcions per mitjà d’òrgans no propis.

b) Forma part del Poder Judicial i exerceix les seves funcions per mitjà d’òrgans propis.

c) No forma part del Poder Judicial i exerceix les seves funcions per mitjà d’òrgans propis. (X)

d) Cap resposta es correcta.

JP/CE-FITXA 12

JuanPanisello

FITXA 13 – MARC CONSTITUCIONAL. ORGANITZACIO TERRITORIAL DE L’ESTAT

QÜESTIONARI FITXA 13

1. L’Administració pública actua d’acord amb els principis:

a) D’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i arbitrarietat, amb sotmetiment ple a la llei i al dret.

b) D’eficàcia, jerarquia, descentralització, arbitrarietat i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al dret.

c) D’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al dret. (X)

d) D’eficàcia, jerarquia, descentralització, concentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al dret.

2. L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos:

a) Particulars.

b) Generals. (X)

c) Particulars i generals.

d) Totes les respostes son correctes.

3. Dins l’Administració territorial, hi ha:

a) Administracions territorials i no territorials.

b) Òrgans centrals i òrgans perifèrics. (X)

c) Òrgans territorials i no territorials.

d) Administracions institucionals i no territorials.

4. Les nacionalitats i les regions podran exercir:

a) El dret d’autodeterminació mitjançant la constitució com a comunitats autònomes.

b) El dret d’autodeterminació.

c) El dret d’autonomia mitjançant la constitució com a comunitats autònomes. (X)

d) El dret d’autonomia.

5. L’accés a l’autonomia es materialitza mitjançant les vies previstes als articles:

a) 148 i 149 de la Constitució.

b) 150 i 143 de la Constitució.

c) 151 i 143 de la Constitució. (X)

d) 151 i 148 de la Constitució

6. El grau d’autonomia es determina:

a) Pel nombre de les competències atribuïdes a la comunitat autònoma.

b) Pel nombre i pel contingut de les competències no atribuïdes.

c) Pel nombre i pel contingut de les competències atribuïdes a la comunitat autònoma. (X)

d) Pel contingut de les competències atribuïdes a la comunitat autònoma.

7. Les comunitats autònomes tindran autonomia financera per:

a) Desenvolupar i executar competències estatals.

b) Desenvolupar i executar les seves competències. (X)

c) Desenvolupar les seves competències.

d) Executar les seves competències.

8. El conjunt de persones jurídiques públiques que duen a terme l’autoadministració dels interessos d’una part determinada del territori d’àmbit inferior a la comunitat autònoma és:

a) L’Administració Institucional.

b) L’Administració no territorial.

c) L’Administració local. (X)

d) L’Administració autònoma.

9. La Constitució determina l’existència de tres ens de l’Administració local amb existència obligatòria:

a) El municipi, la província i la Comunitat Autònoma.

b) El municipi, la província i l’illa. (X)

c) L’illa, la província i la Comunitat Autònoma.

d) Cap resposta es correcta.

10. Els estatuts d’autonomia es constitueixen com a normes:

a) No integrants del bloc de constitucionalitat.

b) De rang reglamentari.

c) Integrants del bloc de constitucionalitat. (X)

d) Sense rang.

JP/CE-FITXA 13

JuanPanisello

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

FITXA 01 – MARC ESTATUTARI – L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: NATURALESA JURÍDICA, ESTRUCTURA, CONTINGUT I REFORMA

QÜESTONARI FITXA 01

1. La norma institucional bàsica de Catalunya és:

a) La Constitució.

b) L’Estatut. (X)

c) La Constitució i l’Estatut.

d) Cap resposta es certa.

2. La norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic de l’Estat és:

a) La Constitució. (X)

b) L’Estatut.

c) La Constitució i l’Estatut.

d) Cap resposta es certa.

3. La norma que conté els aspectes fonamentals de la regulació del sistema polític i jurídic de Catalunya és:

a) La Constitució.

b) L’Estatut. (X)

c) La Constitució i l’Estatut.

d) Cap resposta es certa.

4. L’Estatut d’autonomia de Catalunya és:

a) Una llei ordinària.

b) Una llei orgànica. (X)

c) Una norma reglamentaria.

d) Cap resposta es certa.

5. L’Estatut és una norma:

a) Autonómica.

b) Estatal. (X)

c) Reglamentaria.

d) Cap resposta es certa.

6. Per referir-se als estatuts d’autonomia sovint s’ha emprat l’expressió de:

a) Disposicions unilaterals.

b) Disposicions paccionades. (X)

c) Disposicions reglamentaries.

d) Cap resposta es certa.

7. L’EAC es concep com una norma que forma part de l’anomenat:

a) Bloc polític.

b) Bloc constitucional. (X)

c) Bloc reglamentari.

d) Cap resposta es certa.

8. L’EAC 2006 respecte l’EAC 1979 posa de manifest que s’ha produït:

a) Una disminució notable de la seva extensió.

b) Un increment notable de la seva extensió. (X)

c) Una arbitrarietat notable de la seva reglamentació.

d) Cap resposta es certa.

9. L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 té una certa forma:

a) Arbitraria.

b) Reglamentaria.

c) Constitucional. (X)

d) Cap resposta es certa.

10. L’Estatut d’autonomia de Catalunya  de 2006 consta:

a) D’un títol preliminar i de cinc títols més.

b) D’un títol preliminar i de sis títols més.

c) D’un títol preliminar i de set títols més. (X)

d) D’un títol preliminar i de vuit títols més.

JP/EAC-FITXA 01

JuanPanisello

FITXA 02 – MARC ESTATUTARI. ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: DRETS I DEURES DE LA CIUTADANIA. PRINCIPIS RECTORS. GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS

QÜESTONARI FITXA 02

1. Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal:

a) Els Catalans, amb residencia a Catalunya.

b) Totes les persones de forma arbitraria.

c) Els funcionaris de la Generalitat.

d) Totes les persones. (15.2 EA)

2. El dret a viure amb dignitat el procés de la mort, vol dir que:

a) Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives.

b) Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort.

c) Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. (20.1 EA)

d) Aquest dret no està previst a l’Estatut.

3. El dret de participació, el podem definir com:

a) El dret a participar en els afers públics per mitjà de representants.

b) El dret a participar en els afers públics, de manera directa o bé per mitjà de representants. (29.1 EA)

c) El dret a participar en els afers públics per mitjà de representants dels partits polítics.

d) El dret a participar en els partits polítics que és presenten a les eleccions al Parlament.

4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret:

a) A presentar iniciatives legislatives al Parlament

b) A promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament. (29.3 EA)

c) A promoure i a presentar iniciatives legislatives al Govern de la Generalitat.

d) A presentar iniciatives legislatives al Govern de la Generalitat.

5. Els poders públics han de tractar a les persones d’una manera:

a) Parcial i subjectiva.

b) Imparcial i arbitraria.

c) Arbitraria i subjectiva.

d) Imparcial i objectiva. (30.2 EA)

6. Els ciutadans de l’Aran:

a) Han d’utilitzar en tot cas el català en les relacions amb la Generalitat.

b) Tenen dret d’utilitzar l’aranès en les relacions amb la Generalitat. (36.2 EA)

c) Han d’utilitzar en tot cas el català o el castellà en les relacions amb la Generalitat.

d) Han d’utilitzar en tot cas el castellà en les relacions amb la Generalitat.

7. Els drets en l’àmbit civil i social:

a) No estan previstos a l’Estatut.

b) Vinculen tots els poders públics de Catalunya.

c) Vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. (37.1 EA)

d) Vinculen tots els poders públics de Catalunya, però en cap cas als particulars.

8. Els drets lingüístics:

a) Vinculen tots els poders públics de Catalunya, però en cap cas als particulars.

b) Vinculen tots els poders públics de Catalunya.

c) Vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. (37.1 EA)

d) No estan previstos a l’Estatut.

9. La Generalitat:

a) Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu.

b) I els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu. (54 EA)

c) Ha de vetllar pel coneixement de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu.

d) I els altres poders públics han de vetllar pel manteniment de la memòria històrica de Catalunya.

10. L’Estatut ens diu que totes les persones tenen dret:

a) A accedir en condicions d’igualtat als serveis econòmics d’interès públic.

b) A accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. (30.1 EA)

c) A accedir en condicions d’igualtat als serveis generals.

d) A accedir en condicions d’igualtat als serveis generals i als serveis econòmics d’interès públic.

JP/EAC-FITXA 02

JuanPanisello

FITXA 03 – MARC ESTATUTARI. ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT: TIPOLOGÍA

QÜESTONARI FITXA 03

1. La capacitat de decisió i d’intervenció de la Generalitat en moltes de les matèries qualificades de competència exclusiva o de desenvolupament legislatiu i d’execució:

a) No s’ha vist fortament limitada per l’acció de la legislació estatal.

b) S’ha vist fortament limitada per l’acció de la legislació estatal. (X)

c) No s’ha vist limitada per l’acció de la legislació estatal.

d) Cap resposta es certa.

2. Els tipus de competència previstos a l’Estatut d’autonomia de Catalunya són:

a) Legislativa, reglamentària i executiva. (ull, això son funcions)

b) Exclusives, arbitraries i executives.

c) Exclusives, compartides i executives. (X)

d) Legislativa, exclusiva i arbitraria.

3. El títol IV de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006:

a) No recull totes les previsions relacionades amb les competències de la Generalitat de Catalunya

b) Recull totes les previsions relacionades amb les competències de la Generalitat de Catalunya. (X)

c) Recull algunes de les previsions relacionades amb les competències de la Generalitat de Catalunya.

d) Cap resposta es correcta.

4. L’article 149 CE conté la llista de matèries:

a) No reservades a l’Estat.

b) No reservades a la Comunitat Autònoma.

c) Reservades a l’Estat. (X)

d) Reservades a la Comunitat Autònoma.

5. L’ Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006:

a) Ha cercat el mínim nivell de concreció amb l’objectiu de reduir els marges interpretatius.

b) Ha cercat el màxim nivell de concreció amb l’objectiu d’augmentar els marges interpretatius

c) Ha cercat el màxim nivell de concreció amb l’objectiu de reduir els marges interpretatius. (X)

d) Ha cercat el mínim nivell de concreció amb l’objectiu d’augmentar els marges interpretatius.

6. En les competències exclusives corresponen a la Generalitat:

a) De manera íntegra i excloent la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva.

b) De manera íntegra i excloent, amb l’única limitació de respectar les condicions bàsiques a què es refereix l’article 148.1.1ª CE, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva.

c) De manera íntegra i excloent la potestat legislativa.

d) De manera íntegra i excloent, amb l’única limitació de respectar les condicions bàsiques a què es refereix l’article 149.1.1ª CE, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. (X)

7. En les matèries compartides, corresponen a la Generalitat:

a) La potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi la Comunitat Autònoma com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei.

b) La potestat legislativa i la potestat reglamentària  en el marc de les bases que fixi l ’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei.

c) La potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l ’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei. (X)

d) La potestat legislativa i la potestat reglamentària  en el marc de les bases que fixi la Comunitat Autònoma com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei.

8. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives:

a) La potestat reglamentària.

b) La potestat reglamentària i també la funció executiva. (X)

c) La funció executiva.

d) Cap resposta es correcta.

9. Correspon a la Generalitat:

a) L’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afectin l’àmbit de les seves competències.

b) El desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afectin l’àmbit de les seves competències. (X)

c) L’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afectin l’àmbit de les competències estatals.

d) El desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afectin l’àmbit de les competències estatals.

10. L’existència d’una regulació europea:

a) Modifica la distribució interna de competències que preveuen el mateix Estatut i la Constitució.

b) Modifica la distribució arbitrària de competències que preveu l’Estatut.

c) No modifica la distribució interna de competències que preveuen el mateix Estatut i la Constitució. (X)

d) Modifica la distribució arbitrària de competències que preveu la Constitució.

JP/EAC-FITXA 03

JuanPanisello

FITXA 04 – MARC ESTATUTARI. ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT

QÜESTONARI FITXA 04

1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit:

a) De la igualtat.

b) De l’arbitrarietat.

c) De les seves conveniències.

d) De les seves competències. (189.1 EA)

2. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l'Estat, la Generalitat

a) No pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.

b) Pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. (189.2 EA)

c) No pot adoptar la legislació bàsica a partir de les normes europees.

d) Pot adoptar la legislació bàsica a partir de les normes europees.

3. La Generalitat i l'Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure:

a) Acords per federar-se.

b) Convenis per federar-se-

c) Convenis de col·laboració. (175.1 EA)

d) Col·laboracions de forma arbitraria.

4. L’Estatut preveu l’acció exterior de la Generalitat:

a) Al Capítol III, Títol IV.

b) Al Capítol III, Títol V. (X)

c) Al Capítol III, Títol VI.

d) Cap resposta es correcta.

5. Amb altres comunitats autònomes la Generalitat pot:

a) Federar-se.

b) Federar-se amb l’autorització de les Corts Generals.

c) Establir relacions de col·laboració.

d) Establir relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes. (174.2 EA)

6. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l'Estat que:

a) No afectin les seves competències.

b) Afectin les seves competències. (174.3 EA)

c) No afectin les seves competències exclusives.

d) Cap resposta es correcta.

7. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes:

a) Convenis de cooperació i acords de col·laboració.

b) Convenis i acords.

c) Convenis de col·laboració i acords de cooperació. (178.1 EA i 145.2 CE)

d) Convenis, acords de federació.

8. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior:

a) I no cal que respecti la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors.

b) Respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors. (193.1 EA)

c) I no cal que respecti la competència de l'Estat.

d) Respectant la competència de l'Estat.

9. La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir:

a) Oficines diplomàtiques a l’exterior.

b) Oficines consulars a l’exterior.

c) Oficines a l’exterior. (194 EA)

d) Oficines diplomàtiques i consulars a l’exterior.

10. La Generalitat ha de promoure la ......... amb les regions europees, i amb altres territoris, amb què comparteix interessos.

a) Federació.

b) Associació política.

c) Federació econòmica, política i social.

d) Cooperació. (197.1 EA)

JP/EAC-FITXA 04

JuanPanisello

FITXA 05 – MARC ESTATUTARI. ORGANITZACIO INSTITUCIONAL DE CATALUNYA: EL PARLAMENT, EL GOVERN I EL PRESIDENT/A DE LA GENERALITAT

QÜESTONARI FITXA 05

1. El Parlament de Catalunya és l ’òrgan:

a) Executiu de representació de la ciutadania de Catalunya

b) Legislatiu de representació de la ciutadania de Catalunya. (X)

c) Legislatiu i executiu de representació de la ciutadania de Catalunya.

d) Cap resposta es correcta.

2. El Parlament és constituït per:

a) Dues cambres.

b) Una sola cambra. (X)

c) L’executiu i el legislatiu.

d) Cap resposta es correcta.

3. El president o presidenta de la Generalitat exerceix:

a) La més alta representació de l’Estat a Catalunya i l’ordinària de la Generalitat.

b) La més alta representació de l’Estat.

c) La més alta representació de la Generalitat i l’ordinària de l’Estat a Catalunya. (X)

d) Totes les respostes son correctes.

4. El president o presidenta de la Generalitat és elegit

a) Pel poble de Catalunya i nomenat pel rei.

b) Pel Parlament de Catalunya entre els seus diputats i nomenat pel rei. (X)

c) Pel poble de Catalunya i nomenat pel president del Parlament.

d) Pel Parlament de Catalunya entre els seus diputats i nomenat pel president del Parlament.

5. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix:

a) La política.

b) La política i l’Administració. (X)

c) L’Administració.

d) Cap resposta es correcta.

6. El Govern de la Generalitat està format:

a) Pel president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera i els consellers.

b) Pel president o presidenta de la Generalitat, el vicepresident o vicepresidenta, si s’escau, i els consellers.

c) Pel president o presidenta de la Generalitat, el vicepresident o vicepresidenta i els consellers.

d) Pel president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si s’escau, i els consellers. (X)

7. El Parlament exerceix la potestat legislativa mitjançant l’elaboració:

a) Decrets Legislatius.

b) Decrets Lleis.

c) Lleis. (X)

d) Totes les respostes són certes.

8. El nombre de parlamentaris pot oscil·lar entre un mínim de:

a) 100 i un màxim de 135.

b) 100 i un màxim de 150. (X)

c) 135 i un màxim de 150.

d) 120 i un màxim de 140.

9. El Parlament s’elegeix per un termini de quatre anys, mitjançant:

a) Sufragi general, secret, lliure, proporcional i directe.

b) Sufragi universal, secret, lliure, igual i directe. (X)

c) Sufragi universal, secret, lliure, igual i indirecte.

d) Sufragi universal, proporcional, lliure, igual i directe.

10. El Govern és un òrgan solidari, és a dir, respon políticament davant el Parlament de manera conjunta.

a) Penalment davant el Parlament de manera conjunta.

b) Civilment davant el Parlament de manera conjunta.

c) Administrativament davant el Parlament de manera conjunta.

d) Políticament davant el Parlament de manera conjunta. (X)

JP/EAC-FITXA 05

JuanPanisello

FITXA 06 – MARC ESTATUTARI. ORGANITZACIO INSTITUCIONAL DE CATALUNYA: EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTARIES, EL SÍNDIC DE GREUGES, LA SINDICATURA DE COMPTES I EL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

QÜESTONARI – FITXA 06

1. El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació:

a) De les disposicions arbitraries de la Generalitat a la Constitució

b) Dels Decrets del Parlament a l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

c) De les disposicions de la Generalitat a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Constitució. (X)

d) De les disposicions arbitraries de la Generalitat a l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

2. El síndic/a de greuges és:

a) Arbitrari e inamovible.

b) Inviolable i arbitrari.

c) Inviolable e inamovible. (X)

d) Cap resposta es correcta.

3. El síndic/a de greuges:

a) És arbitrari e inamovible.

b) És la més alta representació de l’Estat.

c) No esta subjecte a mandat imperatiu. (X)

d) Totes les respostes son correctes.

4. La funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris, correspon:

a) Al Consell Jurídic de l’Estat.

b) Al Defensor del Poble.

c) Al Síndic de Greuges i al Defensor del Poble. (X)

d) Al Síndic de Greuges i al Consell Jurídic de l’Estat.

5. Per a ésser elegit síndic/a de greuges cal:

a) Gaudir de la condició de polític.

b) Gaudir de la condició de català o catalana.

c) Gaudir de la condició política de català o catalana. (X)

d) Cap resposta es correcta.

6. Per a ésser elegit síndic/a de greuges cal:

a) Estar en ús arbitrari dels drets civils i especials.

b) Estar en ple ús dels drets civils i polítics. (X)

c) Estar en ple ús dels drets civils i especials.

d) Estar en ús dels drets civils, especials i polítics.

7. El Consell de Garanties Estatutàries:

a) És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, la gestió econòmica i el control d’eficiència del sector públic de Catalunya.

b) És l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya.

c) Vetlla per l’adequació de les disposicions de la Generalitat a l’Estatut i a la Constitució. (X)

d) Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut.

8. El Consell de Garanties Estatutàries és format per:

a) Dotze membres nomenats pel Parlament entre juristes de competència reconeguda.

b) Nou membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de competència reconeguda. (X)

c) Nou membres nomenats pel Govern de la Generalitat entre juristes de competència reconeguda.

d) Dotze membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de competència reconeguda..

9. La Sindicatura de Comptes:

a) Vetlla per l’adequació de les disposicions de la Generalitat a l’Estatut i a la Constitució.

b) És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, la gestió econòmica i el control d’eficiència del sector públic de Catalunya. (X)

c) És l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya.

d) Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut.

10. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya:

a) Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut.

b) Vetlla per l’adequació de les disposicions de la Generalitat a l’Estatut i a la Constitució.

c) És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, la gestió econòmica i el control d’eficiència del sector públic de Catalunya.

d) És l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. (X)

JP/EAC-FITXA 06

JuanPanisello

Para finalizar indicar que no pretendo ser riguroso ni necesariamente ordenado en las estradas. Simplemente, por si puede ser de utilidad.

Cualquier opinión o consideración, será bienvenida.

Todas las personas que se presenten a alguna oposición, si lo desean, pueden enviar los exámenes digitalizados, y se procederá a su difusión por medio de este blog.

opositen.blogspot.com

jpanisello.opos@gmail.com